igl inagain da mia instrucziun

"Less is more" – pli pauc ei dapli. Quei principi vala sco fil tgietschen per mia instrucziun ed ha per finamira da promover las cumpetenzas per cor, tgau e maun. Tgei che quei munta concret duei vegnir explicau suandontamein. 

 

pli pauc material – dapli exercezi

Eifer l'instrucziun luvrein nus cun paucs mieds d'instrucziun ed agids supplementars. Quei munta d'in maun meglier uorden ed ina megliera survesta – da l'auter maun exercezis pli intensivs e varionts cul medem material. La finamira ei da sefatschentar a moda profunda cul cuntegn e da consolidar las cumpetenzas en caussa, quei era cun agid da repetiziuns regularas. En quei senn vala "qualitad avon quantitad".  

mieds d'instrucziun & material supplementar

  • matematica: Matematica 5, Matematica 6, cudischet "matematica"
  • romontsch: Access 5, Access 6, Lungatg 5, Lungatg 6, cudischet "lungatg", ABC romontsch
  • tudestg: Sprachland, Übung macht den Meister, ABC tudestg
  • engles: New World 1, New World 2
  • natira, carstgaun & societad: NaTec
  • medias & informatica: inform@21, X-Logo
  • emprender: 7 animals, Cumpogn da viadi 

gliesta ABC

La gliesta ABC ei sc'in vocabulari persunal, il qual sa vegnir duvraus sco agid per scriver e controllar texts. Mintga scolara e mintga scolar noda dafertontier ils sbagls individuals ella gliesta e lai silsuenter controllar ils plaids screts correctamein dil scolast. Avon ni duront scriver in text sa vegnir sfegliau ella gliesta e memorisau certs sbagls ch'ins fa adina puspei. Plinavon sa la gliesta ABC vegnir emprida a casa ed ils plaids nudai vegnir dictai. 

correcturas

Las correcturas fan las scolaras ed ils scolars automaticamein sil proxim di ni silla proxima lecziun – era sch'il scolast di nuot. Ils sbagls ch'ils scolast ha marcau cun fleter glischont ein da curreger en construcziuns entiras. Las correcturas vegnan tuttas screttas el carnet da correctura (A5) ed ils plaids currigi marcai cun fleter glischont. 

  

pli paucs cuntegns – dapli cumpetenzas

Ils cuntegns d'emprender sedrezzan als basegns dallas scolaras e dils scolars. Quei semuossa en emprema lingia ellas finamiras d'emprender differenziadas en Must/Shoud/Could e secundo el plan da pensums individual. Plinavon vegn il progress d'emprender reflectaus el Cumpogn da viadi. "Learning by doing" stat leutier el center dils arranschaments. La finamira ei da promover l'autonomia, la perseveronza e las cumpetenzas fundamentalas dils differents roms tenor basegns ed interess individuals.  

must/should/could

Ils bustabs MSC stattan pils plaids engles Must (stuer), Should (duer), Could (saver):

  • Ils pensums marcai cun Must sto mintga scolara e mintga scolar sligiar.
  • Ils pensums marcai cun Should duess mintga scolara e mintga scolar sligiar.
  • Ils pensums marcai cun Could sa mintga scolara e mintga scolar sligiar.

plan da pensums

Il plan da pensums porscha ina survesta dad exercezis da cumpetenzas fundamentalas per differents roms. Da quella survesta elegian las scolaras ed ils scolars individualmein lur exercezis e repartan quels sils dis dalla jamna. Il "capir" succeda en scola – igl exercezi, la repetiziun e consolidaziun dallas cumpetenzas a casa. Negins pensums „usitai“ muntan en quei senn buca negina lavur!

cumpogn da viadi

La reflexiun digl agen emprender el Cumpogn da viadi succeda cun agid dils suandonts quater camps: caussas gartegiadas, caussas aunc buca gartegiadas, cumpetenzas empridas e strategias empridas. Quella reflexiun duei render attents las scolaras ed ils scolars da lur progress e lubir ad els da trer las consequenzas necessarias en connex cugl emprender. Ils siat animals ein leutier buns accumpignaders; era els han per finamira da visualisar igl emprender e cun quei da promover l'autonomia dad in e scadin. 

 

pli pauc squetsch – dapli progress d'emprender

Sbagls ein indispensabels pigl emprender – il humor ed ina tenuta positiva l'endretga risposta sin tals. Il focus dall'instrucziun fuorman il svilup e progress d'emprender individual – neginas notas. Il coaching sedrezza per quei motiv als basegns individuals da mintga scolara e scolar en connex culs cuntegns e las strategias d'emprender. Ina sauna purziun humor astga leutier buca muncar. La finamira ei da prender il squetsch da prestaziun e da promover il plascher d'emprender dallas scolaras e dils scolars. Mintgin duei s'engaschar tenor meglier saver e puder ed aschia gudignar pass per pass dapli confidonza en sias habilitads. 

rasters da valetaziun

La valetaziun dallas cumpetenzas dallas scolaras e dils scolars succeda principalmein sin fundament da lur prestaziuns duront l'instrucziun – quei sin fundament da criteris da valetaziun. Ina moda e maniera da valetar las cumpetenzas ein rasters da valetaziun; quels porschan ina buna survesta dallas cumpetenzas pretendidas e presentan il progress dad in e scadin a moda surveseivla. Clausuras "usitadas" valan mo darar sco basa per la valetaziun. Quei munta denton negin "larifari", anzi vegn pretendiu engaschi e perseveronza dallas scolaras e dils scolars e quei duront igl entir process da lavur. 

 

pli pauc ??? – dapli communicaziun & collaboraziun

La communicaziun eifer las scolaras ed ils scolars, ils geniturs ed il scolast ha liug sur il Cumpogn da viadi, per mail, telefon, SMS/WhatsApp ni directamein en stanza da scola. Plinavon surveschan questa pagina d'internet ed il chat da WhatsApp (mo pils geniturs) sco mied d'informaziun. La finamira ei da tuts "trer vid il medem sughet" – ed ella medema direcziun – pil bien dallas scolaras e dils scolars. Transparenza ed aviartadad da tuttas varts fuorman la basa per ina buna collaboraziun. 

cumpogn da viadi

Il Cumpogn da viadi vala sco mied da communicaziuns eifer la scolara ni il scolar, ils geniturs ed il scolast. La scolara ni il scolar reflectescha igl agen progress d'emprender dalla jamna vargada. Silsuenter prendan ils geniturs investa el Cumpogn da viadi e valeteschan/commenteschan ord lur vesta las prestaziuns da lur affon. Il scolast valetescha il venderdis ord sia vesta e sin fundament da sias observaziuns las cumpetenzas d'emprender, da luvrar e socialas dalla scolara ni dil scolar. 

Mintgamai avon las vacanzas empleina la scolara ni il scolar la valetaziun persunala (teila falien) el Cumpogn da viadi, quei sil venderdis avon l'entschatta da vacanzas. Silsuenter valetescha era il scolast las cumpetenzas d'emprender, da luvrar e socialas duront la davosa perioda. Sin fundament dalla valetaziun persunala e quella dil scolast vegn eligiu communablamein ina finamira per la proxima perioda da scola. 

rolla dils geniturs

Il pli impurtont ei da mussar interess per las prestaziuns digl affon, sco era da surdar ad el tonta responsabladad sco pusseivel. Plinavon san ils geniturs controllar, schebein ils pensums ein vegni fatgs e gidar igl affon a parter en la lavur. Sche quei ei giavischau, san ins plinavon dumandar giu plaids ni ulteriurs cuntegns d'emprender. En connex cun pensums a scret (p.ex. matematica) vala ei d'accumpignar igl affon e da dar ad el la pusseivladad da sez vegnir alla sligiaziun. Per cass ch'igl affon capescha denton buc enzatgei, declara il scolast bugen quei il di proxim en scola. Ultra da quei segidan ils geniturs entras emplenir il Cumpogn da viadi mintga jamna.

In pign agid en connex cugl agid da pensums sa vegnir telecargaus cheu

Plinavon anflan ins cheu differents videos davart tematicas che pertuccan il mintgadi digl affon a casa. Aschia vegn p.ex. mussau co ins sa sustener ils affons d'emprender plaids. 

access al scalem ault

L'entschatta dalla 5. classa ha liug ina sera da geniturs, la quala informescha da rudien davart igl access al scalem ault. Eifer la 5. e 6. classa ha allura mintgamai liug silmeins in discuors persunal ad onn. Avon igl emprem attestat dalla 6. classa suonda in discuors persunal, a caschun dil qual la decisiun superprovisoria vegn fatga da vart dil scolast. Ensemen cugl attestat retscheiva igl affon allura la decisiun provisoria, la quala cumpeglia sulettamein ils suandonts roms: matematica, romontsch e tudestg. Ca. 10 jamnas avon la fin digl onn da scola retscheivan tuts allura la decisiun d'access definitiva. En cass nua ch'ei basegna sclariment ni sin giavisch dils geniturs sa in ulteriur discuors persunal haver liug. 

En quei connex anflan ins cheu la broschura informativa per geniturs arisguard igl access al scalem ault. Per ulteriuras informaziuns san ins consultar la pagina d'internet digl Uffeci per la scola populara ed il sport dil cantun Grischun. En cass dad ulteriuras damondas stun bugen a disposiziun.